

“No deixem ningú enrere, tots arribem a la meta”
La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un gran impacte a tot el món i, per tant, també a la ciutadania del Districte d’Horta Guinardó que s’ha enfrontat a reptes molt estressants i aclaparadors que han provocat fortes emocions a gent gran, adults, joves i nens. Les mesures de salut pública, com el distanciament social, són y han sigut necessàries per reduir la propagació de la COVID-19, però els hi crea un aïllament i els hi augmenta l’estrès i l’ansietat.
La Fundació Marcet, com a gestora del CEM Teixonera-Vall d’Hebron, volem col·laborar activament per ajudar a la ciutadania del districte a aprendre a fer front l’estrès d’una manera saludable que els permetrà a ells, als seus éssers estimats i a les persones amb les quals estan en contacte, desenvolupin una major resiliència.
Amb aquest objectiu, el patronat de la Fundació Marcet, ha acordat en la seva Assamblea General del 10 de març de 2021, la implementació i el desenvolupament de l’ “AGENDA 2022 del CEM Teixonera-Vall d’Hebron” que engloba 10 objectius de desenvolupament esportiu sostenible i 100 objectius concrets que es portaran a terme des del 2022 al 2029, amb prèvies actuacions durant el 2021.

ESPORT EN FAMÍLIA
Fomentar activitats esportives que es puguin gaudir en família, que siguin alternatives saludables i divertides que s’adaptin a qualsevol franja d’edat, per practicar-lo conjuntament pares, mares, filles i fills; Esports senzills, que no requereixen de grans habilitats físiques per a la seva execució i pugui ser practicat per tot el món, sigui quin sigui el nivell i les condicions de cadascú.
Esports que combinen les avantatges pròpies de la realització de l’exercici físics i els beneficis que això aporta, amb un important component social i de diversió, que fa que sigui una excel·lent forma d’oci per tots els membres de la família.

TOTES LES EDATS
Volem que totes les persones s’animin a incloure la pràctica de l’exercici físic o l’esport en el seu dia a dia. I quant abans millor. Proposem activitats fiso-socials que no entenguin de edats, sexe o condició; que estiguin indicades per tot el món, tot i que la seva pràctica s’ha de realitzar segons la capacitat, edat i propi interès. Ocasionalment, sobretot en el cas de persones d’edat avançada, serà necessària la supervisió per part d’un professional per evitar possibles efectes secundaris negatius.
El rendiment físic de les persones inicia un descens continu a partir dels vint anys. És en aquesta etapa, degut a les obligacions laborals i familiars, quan menys temps es disposa per practicar exercici físic, però amb una bona organització diària, és senzill guanyar una hora de rellotge per fer esport.
Fonamentalment, existeixen dos bones raons per practicar-lo a aquesta edat: la prevenció de malalties cardiovasculars – el risc de mort per malaltia coronària augmenta progressivament a partir dels 35 anys en els homes, i 45 en les dones- i la prevenció i tractament dels dolors d’esquena i altres patologies freqüents.

INCLUSIÓ
Fomentar l’esport inclusiu, la pràctica esportiva de persones amb discapacitat com a eina per a la seva integració social. La pràctica esportiva, a part de ser un instrument potent per la salut, afavoreix dinàmiques que equilibren les diferències personals permetent la inclusió de les persones amb discapacitat en els seus àmbits socials.
Aquest objectiu es materialitzarà mitjançant la posta a punt de iniciatives relacionades amb el foment de l’activitat esportiva que promouen la inclusió i la integració en l’esport, tenint especial interès en les persones amb discapacitat. Les principals vies de desenvolupament del projecte seran:
- Promoció de l’activitat física en entorns inclusius.
- Formació especialitzada.
- Accessibilitat a l’esport.
- Pla esportiu de promoció de competicions inclusives.
- Comunicació i difusió del valor de l’esport inclusiu i els seus èxits.

DONA I ESPORT
Aconseguir la igualtat de gènere a la pràctica esportiva i facultar a totes les dones i nenes.
L’Agenda 2030 per el Desenvolupament Sostenible impulsa el compromís per l’assoliment de la igualtat de gènere i la potenciació de totes les dones i nenes a través de la pràctica esportiva.
Hem de continuar lluitant per objectius fonamentals per assolir la igualtat real i efectiva a la pràctica ja que persisteix la discriminació més o menys perceptibles que es donen diàriament en l’àmbit de la pràctica de l’esport.

SALUT I BENESTAR
Optimitzar les activitats físiques i esportives que afavoreixen la funció mental, l’autonomia, la memòria, la rapidesa, la “imatge corporal” i la sensació de benestar, i produeixen una estabilitat personal caracteritzada per l’optimisme, l’eufòria i la flexibilitat mental.
Disenyar programes d’activitat física que aportin relaxació, resistència, fortalesa muscular i flexibilitat; que fomenten la interacció del cos amb l’espai i el temps a través del moviment, amb la finalitat de construir nombrosos aprenentatges. Aqusta construcció es durà a terme a través d’una successió de experiències esportives que es promouen mitjançant l’exploració, la pràctica i la interiorització, estructurant així l’esmentat esquema corporal.
S’estima que entre un 9 i un 16 per cent de les morts produïdes en els països desenvolupats, poden ser causades per un estil de vida sedentari. Dins l’estat de salut de una persona, aquest és un factor fonamental que es combina amb altres determinants importants com la dotació genètica, l’edat, la situació nutricional, la higiene, bona salut, estrès i tabac.

FORMACIÓ ESPORTIVA DE QUALITAT
Garantir una formació i aprenentatge esportiu inclusiu i equitatiu de qualitat i promoure oportunitats permanents per tothom.
És primordial augmentar els esforços destinats a reforçar la funció que exerceix la formació i l’aprenentatge esportiu en la total realització de les persones, la convivència, l’exercici responsable de la ciutadania local i global, la igualtat de gènere i la salut. Els continguts d’aquesta formació i aprenentatge han de ser adequats i contemplar aspectes tant cognitius com no cognitius. Els coneixements, capacitats, valors i actituds necessaris per practicar esport, viure una vida social fructífera , adoptar decisions importants, i assumir un paper actiu, tant en l’àmbit local com a nivell global a l’hora de afrontar i resoldre els problemes, poden adquirir-se mitjançant la formació i aprenentatge de l’esport.
En particular, les nenes i els nens amb discapacitat requereixen i necessiten un suport tècnic material i humà garantit que sigui efectiu, ja que es detecta que la falta de recolzament afecta negativament en la seva activitat esportiva i en la convivència.

REDUCCIÓ DE LA DESIGUALTAT
Volem reduir la desigualtat en la pràctica esportiva causada per motius de sexe, edat, discapacitat, raça, ètnia o religió. Especialment, en el cas de les persones amb discapacitat, que conviuen amb un agreujament comparatiu molt rellevant, que els hi suposa inconvenients addicionals a la seva vida diària en relació amb l’esport, al haver d’adquirir mitjans tècnics i de suport per el desenvolupament de la seva autonomia personal i vida esportiva independent.

ÈTICA ESPORTIVA
L’esport és una activitat sociocultural que permet un enriquiment individual dins de la societat i que potencia l’amistat, l’intercanvi i, a demés, el coneixement i la relació entre persones. L’esport contribueix a millorar la relació, el coneixement i l’expressió corporal. És un factor d’integració social, font de diversió, salut i benestar. La realització d’aquests valors permet la participació de la societat des de diferents directrius de les que sovint constitueixen les actituds socials més convencionals. Aquestes pautes de participació i relació social han de contribuir al desenvolupament de certes sensibilitats, com el respecte a les diferents nacionalitats i races, al medi ambient i a la qualitat de vida com a factors de convivència social. La preservació d’aquests valors fa que sigui necessari que l’esport recuperi algun dels seus elements tradicionals i que, per tant, el respecte a les regles del joc, la lleialtat, la ètica i l’esportivitat siguin elements de vertebració dels participants en el mateix. Per fomentar, impulsar i contribuir a la realització d’aquests objectius i valors, és convenient considerar un Codi Ètic amb l’objectiu d’aconseguir que s’estableixin noves pautes de conducte i comportament dels estaments participants en el món de l’esport, entitats, clubs, esportistes, tècnics i dirigents esportius. El Codi parteix de la consideració de que el comportament ètic és essencial tant en l’activitat com en la gestió esportiva. Aquest comportament permet canalitzar la rivalitat i la controvèrsia esportiva des de unes directrius específiques i socialment acceptables que puguin produir exemplaritat davant d’ altres formes de relació social.

ENERGIA NO CONTAMINANT
Volem minimitzar l’impacte medio-ambiental que suposa l’ús de l’energia.
L’ús i el gaudiment intensiu del CIM Teixonera-Vall d’Hebrón implica una demanda continua d’aigua i energia, consum que s’ha de realitzar sota criteris de racionalitat tant per part dels usuaris, com dels responsables de manteniment i conservació que han d’incorporar les últimes innovacions tecnològiques més eficients amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental que suposa l’ús de l’energia. Aquesta línia estratègica està en concordança amb el protocol de Kyoto.

ALIANCES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS
Enfortir els mitjans de implementació i revitalitzar aliances amb el teixit social de Horta Guinardó per el desenvolupament sostenible de l’esport.
És fonamental per el desenvolupament d’aquest acord mobilitzar tots els medis de implementació necessaris, financers, públics, privats i associatius del barri per a reforçar una aliança del districte, i llançar una agenda de naturalesa àmplia i horitzontal, ambiciosa i multidimensional.